diumenge, 25 de març de 2018

ATÀXIA SOBRE RODES


Aquest divendres, 23 de març, el nostre amic Marcos Garcia va fer una xerrada a l'Institut de Marianao de la ciutat de Sant Boi. Volia exposar els beneficis de la bicicleta per a la salut de les persones, especialment per aquelles que estant patint una malaltia. En el seu cas, es tracta de l'Atàxia, que és una malaltia degenerativa. El Marcos és soci d'Amics de la Bici, i també de l'associació que s'ha creat per defensar als afectats d'aquesta malaltia, i donar-los suport i acompanyament. Per ell era natural ajuntar les dues activitats, tal com fan altres associacions com el programa de l'ONCE al voltant del ciclisme. Les dificultats que comporta una malaltia poden ser suportades gràcies a l'ús de bicicletes adaptades a les necessitats dels malalts. Tant si és un tricicle reclinat, com un tàndem, que amb petites modificacions permeten multiplicar la mobilitat, i l'activitat física dels seus usuaris.

Aquesta xerrada va estar promoguda pel mateix Marcos, que ha anat a diferents ciutats de l'estat a explicar les activitats de l'associació d'Atàxia que anomenen Àrea Adaptada. Des de Bicibaix, vam posar-lo en contacte amb diferents persones, perquè  nosaltres ara mateix no tenim gaire capacitat d'organitzar aquestos actes. Tanmateix, al cap d'un any un professor de l'institut s'hi va interessar en fer-la. Només calia posar dia i hora per a fer l'acte. Ja se sap, més val bona voluntat, que no pas les bones paraules d'algunes administracions públiques. Les fotos s'omplen de lemes com "Salut i Benestar", i se'n van de fires de turisme a Madrid, enlloc de promoure aquestes activitats allà mateix on viuen. Com deia l'escriptor Manuel de Pedrolo, recordat aquest 2018, no cal anar gaire lluny per defensar allò que importa de veritat.

Aquestes fotos que us ensenyem no sortiran a gaires llocs, no cal. Allò més important és allò que no es veu, com deia Sant Exupery. Per una banda, l'interès d'uns alumnes per conèixer experiència vitals que surten del seu món. I per l'altre, els coneixements i l'actitud d'aquest professor, anomenat Marcos, que davant dels reptes els afronta amb força i coratge, una gran lliçó per a tots nosaltres, atabalats per les tonteries que ens trobem cada dia. Aquest divendres va ser un gran dia, molt especial per a Sant Boi de Llobregat.

Sergi






dimecres, 21 de març de 2018

MOBILITAT ORGÀNICA A GAVÀ

La setmana passada, el 14 de març, es va fer una xerrada a la rerabotiga de l'Espai Orgànic de Gavà. Aquesta botiga es troba al carrer Sant Lluís, i disposa d'un bona superfície on ofereix tot de productes naturals i ecològics.  Allà la nostra companya Judith va exposar les seves propostes per millorar la mobilitat a la seva ciutat. Ja porta anys picant a la porta de l'Ajuntament i d'altres entitats de Gavà, i els resultats són migrats. Amb això, encara vull posar més èmfasi en el caràcter perseverant d'ella. Tot i algunes dificultats tècniques, la seva exposició és prou serena, i transmet aquest confiança en el seu missatge. El seu arrelament a Gavà fa que plantejant propostes locals, estigui al cas de tot allò que s'ha fet a la resta d'Europa.
Per això, la gent que van anar a l'acte van escoltar amb respecte i atenció el seu discurs. Va ser un acte senzill, amb el suport d'altres organitzacions gavanenques que són conscients de tot allò que  es pot millorar en profit de la majoria de la població.

Tant pel que fa a la mobilitat sostenible, com dels beneficis socials i de salut que se'n deriven. Va anar molt bé el debat posterior al voltant d'idees i prejudicis escampats entre molts conciutadans. Certament, no calen grans infraestructures, ni tot passa per fer carrils bici. Cal repensar les coses a una escala més humana. Vol dir que sense reduir el nivell de vida, puguem viure millor. I això passa per reduir el cotxe privat, la vaca sagrada de la societat occidental. Jo i una amiga vam assistir a la xerrada, i des de Sant Boi ens vam atansar amb el cotxe fins a Gavà. Vam trigar tant en arribar-hi com en trobar aparcament al barri de Can Tintorer. En fi, ningú és perfecte i per això, caldria que ens anem posant les piles, no fos cas que les ciutats del Baix Llobregat es tornessin com les mines del neolític. Una mostra del passat que no es va saber adaptar als temps moderns.

Sergi

diumenge, 27 d’agost de 2017

VES-TE'N A KASSEL

Aquest estiu del 2017 hem tingut l'ocasió de passar per la ciutat de Kassel, ciutat al nord de l'estat alemany de Hessen. És una ciutat no massa gran, on el centre va patir els estralls de la Segona Guerra Mundial i presenta un aspecte més modern que la part més monumental. Com que la ciutat es troba sobre els vessants del marge esquerra del riu Fulda, aquesta presenta una estructura urbana que va paral.lela a la vall prou ampla, i uns carrers perpendiculars que baixen cap al riu. Allà trobarem els grans palaus i jardins que van aixecar els prínceps de Hessen al segle XVIII, en el seu apogeu. Els jardins s'estenen enmig de canals, i encara ens vam deixar de visitar el turó d'Hèrcules, des d'on es pot veure tota la ciutat. Vam tenir l'oportunitat de visitar la Documenta 14, la fira d'art modern quinquennal que fan a la ciutat. Per això, al nostre àlbum de fotos trobareu també algunes relacionades amb la fira. Per exemple, la foto del cotxe vermell, què diries? doncs que aquest vehicle es passa tota la estona mormolant i xiuxiuejant coses a la gent que s'acosta prou per sentir-lo. I com veieu no era pas el cotxe fantàstic d'aquella sèrie de televisió. 

Una fira que en un dia no te l'acabes, perquè et satures. Enguany estava dedicada a Grècia, a la ciutat d'Atenes, concretament. Estava prou bé, tot i que algunes coses eren repetitives pel que fa a l'actual art contemporani.  Allà trobareu el símbol del mussol, que a veure si ho endevineu, es pronuncia "oilen" en alemany i s'escriu "eulen"... Ja ho sabeu, no és cosa de màgia, més aviat és una obra d'art... I si teniu cap relació amb aquesta empresa o amb la concessió de l'aeroport del Prat, no carregueu els neulers a la deessa de la saviesa, Atenea, més aviat cerqueu-ne la de la niciesa, o busqueu un Hèrcules que us resolgui tots aquestos problemes.

Bé, com podeu veure per la foto, tot estava tant cuidat que fins i tot van editar un petit mapa plegat per poder visitar la fira anant amb la bicicleta de palau a palau, de pavelló a pavelló. I això que és una fira temporal. No és només casualitat. A més de tenir una bona xarxa de tramvia, i autobusos, és un pas obligat per la bonica ruta de la vall del riu Fulda . Aquesta ruta cicloturista travessa tot aquest land de sud a nord. El riu acaba a pocs quilòmetres de Kassel, i s'ajunta amb el riu Werra, que passar a formar un de nou amb el nom de Wesser. Tots ells són ciclables, i el Wesser desemboca a la mar del Nord. Això em va recordar el cas del naixement del Danubi a Baden-Wuttemberg, on s'ajunten dos rius per formar un de sol, fins que arriba a la Mar Negra. Bé, en tot cas, us diré que si no és pel temps d'enguany, hauríem llogat bicicletes i alforges per anar per tot arreu, o sigui que ho tenim pendent. De moment ens conformarem amb la visita a peu, i les fotos que vam poder tirar de tot plegat.

Sergi

dimarts, 6 de juny de 2017

SETMANA SANTA A L'EMPORDÀ - II

En aquest article us parlaré de la tornada des de Palafrugell cap a Flaçà. Però abans de fer el camí de tornada, us faré cinc cèntims de la via verda coneguda com "el tren petit". Aquesta via verda ressegueix, més o menys, l'antic traçat d'un tren de via estreta entre Palafrugell i Palamós. Aquest tren connectava les poblacions, i sobretot, feia de port de sortida dels taps de suro pel port de Palamós. A Palafrugell podeu visitar el Museu del Suro. Catalunya rivalitza amb Portugal en el camp de les alzines sureres i la transformació del suro en diferents aplicacions comercials. Aquesta via verda, per la vall de l'Aubi, disposa d'una prou bona senyalització i un recorregut agradable. A més us permet accedir a diferents platges de la costa. Heu d'anar amb compte perquè hi ha molta gent a peu i en bicicleta. En tot cas, la connexió amb la Vall d'Aro no sabem si és prou segura, perquè ens porta a la carretera C243, entre Sant Antoni de Calonge i Platja d'Aro.

Fet aquest esment, i gaudint d'un bon temps, a l'endemà vam fer la tornada cap a Flaçà des de Palafrugell. Després de passar les obres d'urbanització a la sortida del poble, on per sort, veiem que es respectarà el carril bici per connectar amb el camí de Pals.  Refarem el mateix camí d'anada per Pals, fins a Palau-Sator. Allà ens vam trobar algunes cicloturistes nord-americanes, ben agombolades pels guies d'una empresa catalana. Des de Palau-Sator vam agafar una ruta alternativa. Vam desviar-nos cap a Peratallada, per visitar la població medieval, comparable en bellesa a Pals. Vam fer una parada a la botiga de queviures que estava oberta i ben proveïda per als visitants. 

Des de Peratallada vam agafar el camí per arribar a Canapost i Vulpellac. Però després de Canapost em vaig equivocar, i vam tirar entremig, fins a travessar la molt transitada carretera C-66, aprop de Sant Climent de Peralta. Allà vam preguntar i vam poder arribar a Fonteta per camins i carreteres secundàries molt agradables. Des d'allà vam vorejar la Bisbal d'Empordà pel sud, per anar cap a Cruïlles. La ruta està força bé, però cal passar a gual les rieres, i ens vam haver de descalçar en una per travessar-la.

El camí va girant cap a Sant Miquel, i passant per Cruïlles, enturonada i endreçada. Des d'allà la carretera s'enfila per creuar un collet que ens davallarà fins a Monells. No deixeu d'entrar en aquesta bonica vil.la closa. Allà vam dinar una mica, i cap a Corçà. Vam passar per l'ermita de Santa Cristina, i vam agafar el trencall cap a Anyells. Ara calia refer el camí fins a Flaçà, però ara aquest fa més pujada que baixada. A partir de Planils, anem fins a Cassà de Peralta, per Púbol fins a la Pera. Ens enfilarem pels turons envoltats d'alzinars molt macos, per Riuràs, que més aviat esbufegaràs, però xino xano arribem a Flaçà a la tarda. Amb prou temps per agafar el tren semidirecte de tornada cap a Sants.

En resum, uns dies ben aprofitats, quan aquesta primavera feia goig per tot arreu. Us podeu encantar sense por de perdreu-us pels camins de la comarca, on gaudireu del paisatge i dels seus pobles i gent.  Pedalant per llà, obrireu els vostres sentits i descobrireu la màgia d'unes contrades amagades sota la capa d'una aparent tranquil.litat.

Sergi