GRANOLLERS - BARCELONA - SANT BOI EN BICI

Feia temps que volíem fer la baixada del Besòs i vam decidir de fer-ho des de Granollers.

En aquesta sortida hem combinant el transport públic i la bici. Així que ens trobem com sempre a la Plaça de l'Ajuntament a les 9 del matí per agafar el carrilet fins a l'estació de Gornal. Allà canviem d'estació, per agafar el Rodalies de Renfe que ens portarà fins a Granollers centre.

A la sortida de l'estació ens esperen el Pere i la Susanna, que han vingut directament des de Barcelona i així completem el grup de 16 que som avui.

Després de mirar-nos molt bé l'aparcament de bicis públiques que hi ha davant de l'estació, agafem les nostres bicis i sortim de Granollers per començar el camí de baixada cap a Barcelona.

Pedalant per un bonic camí que segueix el curs del riu Congost arribem a l'espai natural de Can Cabanyes, on hi ha un Centre d'Educació Ambiental, un aiguamoll artificial, que fa de depuradora d'aigües residuals i el bosc de Can Cabanyes. Esmorzem a les taules que hi ha a la pineda.

El camí continua seguint el riu Congost però un tram d'aquest camí el fem per la zona industrial, doncs l'Ignacio i el Juanmi, que van fer aquesta ruta fa unes setmanes, van veure que al camí que va per la vora del riu no estava massa bé per passar-hi en bici.
També fem un petit tram per la carretera de la Roca, que per sort els diumenges no hi ha massa transit. Tornem a baixar a la llera del riu, ara ja del Besòs.
La llera esquerra del Besòs està molt ben arranjada, hi ha zones de lleure i pas per a vianants i bicicletes, però també està molt concorreguda, s'ha d'anar en compte. Durant la baixada l'Ignacio i el Sergi se'n van, doncs tenen altres coses a fer.

Arribem a la desembocadura prop de les 2h. És hora de dinar i ho fem prop de la platja de la Nova Icària on després ens asseiem en la terrassa d'un "xiringuito" a prendre uns cafès i ens hi estem una bona estona xerrant.
Decidim començar el camí de tornada i aquí ens acomiadem del Pere i la Susanna que viuen a la ciutat.
Passem per la Barceloneta, Moll de la Fusta, Passeig de Colom, Paral·lel i arribem a la Plaça d'Espanya on el grup es divideix entre els que tornen a Sant Boi en carrilet i els que ho fem en bici.

En arribar a Sant Boi, però, ens retrobem a la Plaça de l'Ajuntament, on fem uns geladets i unes orxates per acomiadar-nos.

Una sortida divertida, on hem descobert nous espais naturals del nostre entorn.

M.Àngels

Jo també us afegeixo algunes fotos del recorregut fins a Montcada. Tot i que algú avui dia pot veure que aquesta ciutat és poc agraciada, enrecordeu-vos que va tenir un passat esplendorós, ja que juntament amb Sant Boi eren les frontisses que permetien accedir a la ciutat i el port de Barcelona, un camí entrava pel Besòs, i l'altre pel Llobregat. Els senyors de Montcada pertanyien a la més alta noblesa catalana durant l'Edat Mitjana. En aquesta ruta vam seguir camins plens d'història, us ho ben asseguro.

Sergi

PASSEJADA PELS BOSCOS DE BEGUES

Una sortida sense bicis per anar a veure les orquídies al bosc, ara que són florides, val la pena de fer-la.
Per això vam quedar amb el nostre amic l'Andreu Burguera. Ell és un gran aficionat a les orquídies i ens va portar a uns raconets del bosc on sap que se'n poden trobar.


Així que aquest diumenge passat, ens trobem a l'aparcament del costat de l'estació a les 9 del matí i en cotxe pugem fins a Begues.
Només deixar els cotxes, al costat del camí, veiem les primeres orquídies.
Després ens endinsem al bosc i en trobem moltes i de diferents varietats... són precioses!! És una delícia veure-les i pels qui som aficionats a la fotografia un veritable plaer captar-les amb la càmera.

I així amb bona companyia i amb un dia fantàstic, passem un matí coneixent unes flors que per moltíssima gent són ben desconegudes i que nosaltres hem tingut el privilegi de conèixer-les.

M.Àngels

FORMENTERA EN BICICLETA-I

Aquesta Setmana Santa del 2010 vam decidir a última hora de fer un viatge a l'illa de Formentera. Degut a que teníem diferents alternatives, i no sabíem com estaria el temps, van ajornar la decisió fins a pocs dies abans. Disposavem de tota la setmana, però calia fer una proposta no gaire llarga, ni gaire llunyana. Ens vam animar a agafar el ferry que va de Barcelona a Eivissa, i d'allà agafar el vaixell que va fins a Formentera. Tant el viatge com la reserva d'hotel la vam poder fer per internet, ja que les webs estaven força bé. Les revistes de viatge, com el número 133 de la revista Descobrir, i la web de Formentera ja donen una idea força bona d'allò que ens trobarem, però la realitat va superar les nostres expectatives malgrat ser a principis d'abril. La previsió meteorològica també ens acompanyava. Per tant, una idea magnífica per fer uns dies de descans i rodar amb la bicicleta en aquesta illa tant encantadora.

Vam sortir el dilluns a la nit del port de Barcelona amb el ferry, per poc no el perdem ja que l'hora no era la mateixa que la del viatge de tornada, per sort ens van esperar. La nau era de l'antiga Transmediterrània, ara Acciona, i es deia Murillo, pel nom del pintor. No hi havia gaire gent, després vam veure que el preu del viatge en avió fins a Eivisa és més barat i ràpid, però també més subvencionat, no ho oblidem. A més a més, portavem les nostres bicicletes i les vam posar al garatge sense cap problema. Es pot dormir en seient, prou comfortable, però és molt millor agafar una cabina. Més tranquil que en tren, i amb les mateixes comoditats: dutxa, llitera, etc... Les línies de cabotatge pel Mediterrani, sense fer cap creuer especial, ja són prou bones.
El dimarts, 30 de març, arribàvem a la sortida del sol al port d'Eivissa, l'entrada a port ja és prou espectacular, amb el castell de Dalt Vila a mà esquerra, dominant la badia. Vam donar el tomb pels molls i carrers fins al passeig, on vam trobar les oficines de la línia cap a Formentera, i com que n'hi ha força sortides, vam aprofitar per donar un tomb per la ciutat fins al migdia. Vam descartar l'eixample de seguida, ja que són construccions modernes, i vam rodar cap als carrers a peu del turó i del port. Aquesta part manté la seva personalitat, i es veia com s'anaven despertant les botigues, tant per l'hora del dia, com per despertar-se a la nova temporada turística que aquells dies comença i que s'allarga fins a octubre i novembre. Obrint portes, endreçant taules i cadires, pintant parets i rètols, etc... Aquell dia era assolellat, i amb les bicis i les alforges plenes, ens vam atrevir a pujar a Dalt Vila. Més aviat, vam gosar, ja que vam enfilar la pujada cap a la porta d'entrada de la fortalesa, i endins, cap amunt, camí de la catedral que s'alça al seu cim. Durant la pujada pels carrers a mà esquerra ja teníem una magnífica perspectiva des dels baluards de l'estret dels Freus, i es dibuixava el perfil de Formentera. Tot aquest petit arxipèlag s'anomena les Pitiüsses, i es troben a mig camí de Catalunya i d'Algèria, i acostant-se a la costa de Dènia i Alacant, al País Valencià. El seu passat púnic i africà encara perviu, com a frontissa i esperit de frontera, entre el continent europeu i l'africà. I com a punt de pas dintre de la mar Mediterrània.
Des de Dalt Vila es té una magnífica vista de la ciutat, d'Eivissa i dels Freus. Penseu que aquesta zona entre Formentera i Eivissa conforma el Parc Natural de Ses Salines. Una successió d'illots que fan de pont enmig dels Freus, una mar plena de riqueses naturals, i una costa plena de salines encara actives, i prou ben conservades. Des de Dalt Vila es pot veure les obres de restauració i consolidació de la zona, tant de la catedral, com del castell i el palau, tant l'àrab com el català. Els rètols recorden la conquesta dels catalans, la residència com a governador d'en Ramon Muntaner, i el passat de l'Imperi Espanyol. Ara la zona amb és animació és la part baixa del barri de pescadors, i un petit passeig dedicat a Vara del Rey, militar espanyol en plena decadència imperial. La zona baixa també es troba congestionada pels cotxes, i fa de mal circular. Us recomano la sortida cap a la platja de les Figueretes, pel sud, que mena cap a Ses Salines, i el sud de l'illa, zona natural molt maca, i que forma part del Parc. Es troba anant cap a l'aeroport, a Sant Francesc-Xavier, i si voleu, podeu tornar per Colònia de Sant Jordi, evitant l'autovia. Aquesta va ser la nostra impressió d'Eivissa durant la nostra escala. El proper apunt ja ens anirem cap a Formentera.

To be continued....
Podeu veure algunes fotos del viatge en aquest enllaç.
Sergi