Aquestos dies s'està difonent el documental sobre el músic i cantant Jaume Arnella. Una de les cançons més conegudes és la dels "Macarrons", adaptada dels italians. Va estar censurada al seu dia, quan els soldats volien canviar els canons pels plats de macarrons. Això ve a tomb perquè a Sant Boi, al barri dels Canons-Les Orioles s'està fent una promoció immobiliària important. És un dels pocs terrenys urbanitzables que queden a Sant Boi, i si al carrer Llevant els promotors són públics, gràcies als PDU, als Canons és una empresa privada. És un tros del vessant que queda entre la muntanya i la Ronda de Sant Ramon, just davant del parc de la Muntanyeta.
Aquest mes d'abril va començar una campanya publicitària molt ben muntada i organitzada. Amb anuncis a la premsa escrita, i fins i tot, al transport públic. Un del mitjans utilitzats és la difusió a peu de carrer d'uns anuncis mòbils portats per dues bicicletes elèctriques que unes hostesses van passejant per llocs concorreguts. Realment fan patxoca, i et fan venir ganes de comprar els pisos. Cal felicitar als que han dissenyat la campanya amb tots els seus ets i uts. La seu social d'aquesta empresa,
Corp, es troba a la Diagonal de Barcelona, i no és pas la primera edificació que fan. Per fer-vos una idea del projecte, anomenat Sant Boi Park, val la pena entrar a la web, on una visualització ensenya tots els elements destacats. Per la seva magnitud rivalitzen amb altres promocions que està fent a Sant Boi una altra immobiliària coneguda de Cornellà, la
R5R. Fins ara la crisi havia aturat la bombolla edificatòria, però els interessos zero de l'estalvi fa que molta gent torni a fixar-se en aquest món dels reis Midas.
De fet, sembla que tornem a agafar bicicletes de pinyó fix, i que l'economia torna a anar cap endavant. La construcció arrossega altres sectors vinculats, i la idea de progrés lligat al ciment no ha canviat en molta gent. Segurament tornarem a picar de cap una altra vegada, no cap a una soca com la vaca maragalliana, sinó contra la paret del totxo i el ciment. De fet, la majoria dels guanys de la construcció, sigui per a vivendes o obra pública, no va a parar als treballadors, sinó als seus promotors, siguin públics o privats. I l'estalviador que vol fer una inversió pagarà a preu d'or cada metre quadrat, quan no s'ho val. Després tot seran gastos de contribució, i de consums, que tampoc no poden controlar. I si el volen llogar, que tinguin sort, que la llei no està per brocs.
El cas és que malgrat fer servir les bicicletes per a promocionar aquesta promoció immobiliària, no deixa de ser un maquillatge respecte al negoci que volen fer. Això mateix passa amb alguns partits polítics que passegen la bicicleta de tant en tant per fer veure que són progressistes, quan de fet la gran majoria tenen cotxe particular. A la vida les coses no són gaire clares, però tampoc no podem permetre que ens aixequin la camisa així com així. La bicicleta, com l'ecologia, són elements de progrés social perquè els seus beneficis s'estenen al conjunt de la societat. I en canvi, les vaques sagrades com el cotxe o el pis de propietat privada són avui dia uns elements al servei de sectors reaccionaris, que ja no generen prou marge, i xuclen recursos econòmics de la resta de la gent. Ens venen plats de macarrons quan ens estan fent una guerra molt cruel.
